Lletra
de
metge

Ara que tant l’hora triga, 
l’hora de sortir de casa,
el cor sembla que fa figa
i el cap ni toca ni va.

Ara que tant l’hora triga,
miro el rellotge sovint. 
Ànims que ja mor el dia,
vella agonia del món.

Sonen del poble campanes,
és el moment del repòs:
tanca els ullets la mainada.
Cert és que ja s’ha fet fosc.

Obro la porta de casa
quan les deu són de la nit:
tanco d’una revolada, 
deixo tothom dins del llit.

Fresca d’aquesta vesprada,
tu m’aixeques el vestit.
Jo tinc encesa la cara 
i em fan les tetes dos pics.

Lluny sento notes que ballen,  
Ballen cançons de la nit,
nit de desitjos que callen,
callen dient-me que sí.

La cançó sonant alegre,
de nou tan plaent, m’encén:
s’escampa pertot la festa!
Vingui la gresca rabent!

No m’agrada la cervesa, 
m’han dit que el conyac és bo.
Tasto el whisky amb feresa
prô trobo que és el millor.

Bayleys i Tia Maria,
Vodka, gintònic i rom,
xarrups de préssec i poma,
cava també, perquè no.

De la nit fem matinada,
Prô el licor no m’ha ensopit:
El desig albiro, encara,
Fent remor dins el meu pit.

Hora és de la veritat.
Ara eres tu que em sotjaves?
Tinc el cap espitregat
i la mirada emboirada.

Mesurada la manera,
Tant si s’escau com si no,
m’esmunyiré ben lleugera,
t’esperaré en un racó.

Ara, frement, te m’apropes, 
quan m’afartava l‘espera,
quan la soneta em vencia,
presa de la badallera.

Ara, content, em descordes
cerques amb pressa a les fosques,
obres com sigui les portes:
clips, cremalleres, botons. 

Ara, furgant, no me’l trobes!
No vas ben encaminat.
Fosc foradet de la cova
se’t resisteix a l’embat!

Quan el teu cul ja s’enlaira,
la meva mà et ve a trobar:
vine, segueix la drecera,
ara no et facis pregar.

Érem enmig de l’empresa,
Tan caparruts ‘nar cercant…
No vam sentir pas la fressa,
no vam notar pas l’esguard.

I amb la cosa ja enfilada,
pròxims al temps del plaer,
va caure’ns la garrotada  
sense païr el perquè.

I vet aquí que la història
no va tenir un bell final,
res de fer el cim, res de glòria:
res més que oprobi local.

D’un cap a l’altre del poble,
temps fa que corre la brama.
Prô ha arribat l’hora de dir-ho,
i ara sóc jo qui declama:

Quan sigui l’hora arribada,
sense entrebancs el moment,
Serà la nostra follada
cosa sonada per temps!