Lletra
de
metge

Les veus emmudeixen davant la imminència de l’Acte. El negre vessa. Sento fortor de gent. Sense més, la palpitació,  l’inici. La llum esbatanant-se com una ponzella. Vet aquí la figura. La veu, brusca, brolla massa […]

Amb cotxe o a peu. La porta és oberta. Només cal cridar l’ascensor. Una excusa: la queixa, el símptoma…

Temps arrítmic.
Degotalls de segon repicant a la meva finestra són la pluja que em mulla les galtes i a hores d’ara, només hi sóc jo i la música…