Lletra
de
metge

El remugar feixuc del meu no-dir

M’adormo quan, de nit…

Esquitx del camp, rosada roja.
Cercant el joc, bevent del juny…

Em cal escriure aquest sonet a pèl
per dir com cou el cap i el cul no para
car vesso mala llet a tort i a dret…

Antítesi del dinamisme, l’estri,
de sempre, ha dut el nom més escaient…

Amb els fronts erms de sol i de clivelles,
engranades les cuixes per edats:
el contacte d’insecte de pell calenta
i una galta sobre el camí…

Al matí d’un estiu que ja era al ple,
enfilàvem la ruta de la platja
al seient d’un vell cotxe amb mut deler,
cavalcades com peces…