Sonet de vacances
Comença el suar,
però anem al mar,
un damunt de l’altre,
però sense estimar.
Ovidi Montllor
Al matí d’un estiu que ja era al ple,
enfilàvem la ruta de la platja
al seient d’un vell cotxe amb mut deler,
cavalcades com peces d’engranatge.
Enganxades les cuixes amb les cuixes,
la maneta del vidre ben avall,
i el camí xafogós trenat de cua:
munió de turismes cap al mar.
Esvalot de femelles en creixença,
de la platja en volíem el refresc.
Ens donava gentada i sol: res més.
Altre cop al seient encaixonades
retornant al poble al fer-se fosc,
la suor i la sorra eren pertot.