Lletra
de
metge

Amb els fronts erms de sol i de clivelles,
engranades les cuixes per edats:
el contacte d’insecte de pell calenta
i una galta sobre el camí rodat.

Sal i sorra al bressol de la parpella.
El crostó d’un cabell cuinat al punt:
serpenteig xafogós fent carretera
comarcal; poca alzina, molt de rull.

Degotall de fragments de temps de ser
i quedar-se adormit sobre l’onada
del rellotge comprat fa una setmana.

Desfilant el tapís, les llengues mudes
per no dir el delit de ser a casa
i l’enyor de l’aixeta, freda i blava.