Lletra
de
metge

Temps arrítmic.

Degotalls de segon repicant a la meva finestra són la pluja que em mulla les galtes i a hores d’ara, només hi sóc jo i la música. 

Torno a escoltar la mateixa cançó, repetint-me com les agulles d’un rellotge giravoltant sobre mi mateixa.

D’on rau aquest silenci reiterant que en conforma, d’on s’escapa el meu afany de regirar-me i mirar enrera? 

Però s’aturen els regalims del temps i la finestra eixuta deixarà passar un entrellum.

Amb els dits buscaré les notes d’aigua que han fugit i, vençuda, m’asseuré darrere la cortina per cercar un altre arc de sant martí.

Ell arribarà i em trobarà distreta i iniciarem frases teixides de cada dia: assumptes pendents i llistes de supermercat.

Un darrer calfred de solitud trencada em besarà l’esquena mentre comencem a fer el sopar.