I
D’aquesta de qui jo avui vull parlar,
en sé només perfil, car mai s’encara.
En breu us dic allò que em fa emprenyar.
Vulgueu que tot seguit en fem gatzara.
N’han fet un nas molt gros del seu musell,
Dos ulls li veus a sobre cada galta,
tragina els braços com l’espantaocells
talment una putota picassiana.
Camina fent saltets amunt i avall,
té tants amics que no m’ho empasso massa…
La seva cantarella em va enervant
i us dic que ofèn als de la seva raça.
Amb riure redundant i fer de fava,
el seu discurs és ben insubstancial.
I allò que fa tampoc té gens de gràcia;
d’històries buides no en farem cabal.
Potser atenent alguna bestiesa
fa temps, un jorn, ja no recordo quan
baixí la guàrdia i de les meves cries
robà l’enteniment en un instant.
I fou quan vaig conèixer aquesta porca
que vaig comprendre a fons el mot garrí.
És pepa d’ulls rodons, mirada eixorca
M’ha entrat a casa i no me’n vol sortir.