Sóc el meu reflex en tu.
La música, el vent,
el silenci que t'escolta.
-un balanceig-.
M'empares amb el nom
Creixo sentint la teva escolta
i torno a escoltar jo mateixa
(amb els teus ulls ara)
la vella història,
teixint noves respostes
a quatre mans:
de tan honestes,
certes.
Em cal escriure aquest sonet a pèl
per dir com cou el cap i el cul no para
car vesso mala llet a tort i a dret…
Del dolor ancestral de dona vella,
obeïnt pas a pas amb mut retret,
ben curull duia el gep…
Amb els fronts erms de sol i de clivelles,
engranades les cuixes per edats:
el contacte d’insecte de pell calenta
i una galta sobre el camí…